Mareo

09.04.25 — Madrid

Mareo

09.04.25 — Madrid

Al cayer de la bici, la mio rodía nun foi lo único que se rompió. Mientres taba tumbáu na ambulancia escuchando les sirenes, entamé a preocuparme menos pol dolor na pierna y más pola cuestión de si perdera dalgo na cayida. Vi que me faltaba una zapatilla, pero la enfermera aseguróme que taba conmigo na cama. Dempués repasé los bolsillos en busca de la cartera, les llaves y el móvil.

El móvil paecía sobrevivir a pesar del mio refugu a usar una funda protectora. Los cristales delantéru y traseru taben intactos. Pensé que nun había daños, hasta que me fixi que faltaba la metá d’unu de los oxetivos de la cámara. Mierda.

Más tarde, mientres esperaba los resultaos d’una radiografía, entamé a quitar nerviosamente les últimes pequeñes esquirles de cristal hasta que se viera tol módulu de la cámara. Revisé cuál de les tres cámares del mio móvil se rompiera y descubrí que foi la 0,5x.

El mio primer pensamientu foi mercar un móvil nuevu. La verdá ye que llevaba tiempu buscando un pretestu pa retirar el mio iPhone 12 y esta rotura paecía ser la escusa perfecta. Mientres los díes siguientes, entretúvime buscando opciones, dende iPhones renovaos a móviles Android.

Pero llueu entamé a sacar fotos cola cámara rota. Descubrí que les fotos salíen borroses, pasaes de contraste y con perspectives rares. Mientres pasaba dolor coxando coles muletes, les fotos que sacaba mareaben y desorientaben: xustu como me facía too nesi momentu. Too me paecía mui apropiáu, asina que neguéme a camudar de móvil.

Equí van delles fotos d’aquella dómina.